El passat nou de juny vam poder assistir a l’espectacle “Records d’infantesa” de Numa Music.

Numa Music és una escola de música, és aprenentatge, és risc, és màgia, és companyia, és diferència, és valentia. Aquesta valentia la marca la Maria José Domènech, directora del centre, que ensenya dia a dia que la música és un llenguatge per compartir. Per ella no existeixen fronteres ni formes preconcebudes. A la seva escola, la música és un ball constant de nous descobriments, creativitat i imaginació. I ha aconseguit apropar a la gent de Vinaròs una nova mirada artística sobre la música i les arts escèniques.

Tot això ho vam poder comprovar al festival de final de curs de la mateixa escola. Actuacions musicals barrejades amb teatre, coreografies a través del ritme musical, músiques en família, i una aposta en escena de 28 rellotges penjats, que ens transportaven directament al títol que donava nom al festival: “Records d’infantesa”.

Sota la complicitat i la mirada escènica de l’actriu Berta Vidal van aconseguir construir un fil argumental que lligava totes les diferents actuacions dels alumnes.

També vam poder assistir al seu particular homenatge al músic desaparegut recentment, Carles Santos. Un piano de cua i una llarga xarxa de pescar ens el feien present durant tot l’espectacle. I l’homenatge va culminar quan a través d’una acció escènica, els alumnes deixaven íntimament les seves sabates sobre la xarxa de pescar. I mentre això passava, sentíem la música de Bujaraloz.

Per Numa Music una audició ja no és una audició. És un espectacle multidisciplinari on els alumnes ja no són només petits músics, sinó que es transformen en grans intèrprets que ens parlen a través de la música per explicar-nos una historia.

I per tot això diem que és valenta: perquè Maria José Domènech ha sigut capaç d’aixecar un projecte pedagògic alhora que artístic i humà.
Esperem que aquesta valentia encomani a molta gent per seguir creant nous llenguatges artístics a partir de la música